Comezaremos nós procurando a relación entre Manuel María e Salvador Espriu:
MANUEL MARÍA E SALVADOR ESPRIU
No discurso de ingreso na Real Academia Galega, Manuel María menciona a Salvador Espriu, autor catalán que, ó igual que Manuel María, tamén publicou poesía na posguerra e tamén é autor de moitos poemas que logo foron musicados e cantados, como é o caso de "Inicio de cántico no templo", que Manuel María incorpora ó discurso antes mencionado. Aquí deixamos a versión orixinal en catalán e mais a tradución galega:
Ara
digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble".
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble".
Decide
agora:
“A xesteira
florece,
en todos os
campos hai vermello de mapoulas.
Con nova
fouce comecemos a segar
o trigo
maduro e, con el, as herbas ruís”.
Ouh xóvenes
labios abertos despois
da
escuridade, ¡se souperades como a alba
nos tardou,
que longa é a agarda
do alzamento
da luz na tebra!
Pero vivimos
para salvarvos as palabras,
para
devolvervos o nome de cada cousa,
para que
sigades o camiño dereito
de acceso ao
pleno dominio da terra.
Ollabamos na
lonxanía do deserto,
baixabamos
ao fondo do noso soño.
Cisternas
secas volvíanse cumes
subidas por
chanzos de lentas horas.
Decide
agora:
“Nós
escoitamos
as voces do
vento por alta mar de espigas”.
Decide agora:
“Manterémonos
fieles
para sempre
endexamais ao servicio deste pobo”
Agora vós, subídeo na pestana correspondente ou enviádeo a bepeal1@gmail.com:
Ningún comentario:
Non se permiten novos comentarios.